EURAM

Dades bàsiques

Al marge de la informació més aviat qualitativa que podem traure dels debats i entrevistes al llarg del territori, volem aprofitar la disposició de dades secundàries per aportar aquí un recull d’informació quantitativa. Això permetrà contextualitzar comparativament l’entorn municipal de l’EURAM a través d’indicadors seleccionats sobre temes com ara població, urbanisme, finances públiques, activitat econòmica, etc. Aquesta tasca serà un procés acumulatiu, que incorporarà noves dades al llarg de tot el treball.

POBLACIÓ

Lògicament, els territoris de més extensió són els que tenen més municipis, però la distribució per volum de la població és molt diferent en funció de l’àmbit territorial de l’EURAM. L’estructura global de l’Euroregió està condicionada pels dos territoris amb més municipis, Catalunya i el País Valencià, que, a més, tenen una estructura prou semblant, amb una ampla majoria de pobles petits (fins a 2.000 habitants), al voltant del 30% de municipis petits-mitjans (2.001 a 20.000 habitants), una mica més de ciutats mitjanes al País Valencià (9% enfront de 4,3% en el cas de Catalunya per als municipis de 20.001 a 50.000 habitants) i una mica més del 2% de ciutats de més de 50.000 habitants. El cas de Catalunya Nord és semblant però amb una estructura encara més descarregada sobre els pobles petits (més del 75% fins a 2.000 habitants i només Perpinyà per damunt de 20.000, en un cas d’extrema polarització territorial). Ben diferent és la distribució que presenten Andorra i les Illes Balears, amb un domini clar de municipis mitjans, especialment els de 5.000 a 20.000 i una escala, en general, més lògica per al desenvolupament dels serveis municipals.

Estructura-dels-municipis-absoluts-LOCALMED
Estructura-dels-municipis-%-LOCALMED

FINANCES PÚBLIQUES

En general, els municipis de l’EURAM disposen d’uns 1.000 euros per habitant, però hi ha algunes diferències entre territoris, que situen Catalunya i les Illes Balears una mica per damunt de el País Valencià, amb Formentera en xifres molt destacades degut a que es tracta d’un territori insular petit d’un únic municipi que concentra tots els recursos del microterritori. Entre les demarcacions valencianes, destaca Castelló, amb registres semblants als de Mallorca o Eivissa.

Pressupost-municipal-per-habitant

URBANISME

La divisió interior/litoral no és tan determinant per al valor cadastral dels béns immobles com cabria esperar. Més aviat el que condiciona és la concentració urbana en determinades ciutats i l’escassetat de sòl insular. Així doncs, les Illes Balears (senyaladament Mallorca, Eivissa i Formentera) i l’àrea metropolitana de Barcelona són les zones amb un valor cadastral més elevat. A continuació, Castelló de la Plana, Girona, Lleida, Tarragona i València també determinen un augment de preus en la seua àrea d’influència, però no al nivell de Barcelona. Al marge del cas particular de les Illes Balears, la valorització dels béns immobles condicionada més per l’activitat turística litoral que per la conformació d’àrees urbanes es dóna en comarques aïllades, com ara la Marina Baixa que encapçala Benidorm al sud o l’Empordà al nord de l’EURAM.

VALOR-CADASTRAL