Entrevista a: Asier Baiona / 17 de gener de 2019

• Considerant les competències que actualment té un ajuntament com el seu, els serveis que realment acaba donant i els que considera que podria donar millor que una altra administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell i quins demanaria per a la seua administració?

Crec que els ajuntaments en tant que administració més propera al ciutadà, haurien de ser l’administració més àgil i eficient, intentant donar resposta a totes les peticions dels ciutadans. Jo no en cediria gairebé cap, al contrari, n’assumiria totes les que fossen possibles, però amb els recursos suficients per gestionar-ho.

Els ajuntaments es troben escandalosament infrafinançats i amb la limitació de la LRSAL tenen les mans lligades per tal de dedicar més personal en àmbits que altres administracions tenen les competències però no les exerceixen.

L’ajuntament decideix donar resposta a les demandes dels ciutadans per vocació de servei enlloc de repetir constantment que no és la seua competència. Els obliguen a assumir competències impròpies però sense els recursos pressupostaris i de personal.

“L’ajuntament decideix donar resposta a les demandes dels ciutadans per vocació de servei enlloc de repetir constantment que no és la seua competència”

Hi ha moltes altres competències que seria molt més eficient gestionar-les de manera supramunicipal com la mobilitat, la seguretat ciutadana o la recollida i tractament de residus.

• Quines competències impròpies han assumit en la darrera legislatura?

“Tot açò comporta un escenari on o l’ajuntament s’ha d’endeutar per damunt de les seues possibilitats, o externalitza amb empreses privades precaritzant les treballadores o renuncia a donar servei a la gent gran”

Les escoles bressol i l’escola de música, que són competència de la Generalitat i ens suposen una gran despesa; el servei d’autobús urbà que va crear l’Ajuntament sense ser obligatori i que hauria de gestionar l’Àrea Metropolitana de Barcelona un cop hem passat a la zona 1, tal i com fan a la resta de municipis que ja són de la zona tarifària 1.

Tanmateix existeix una demanda històrica de fer una nova llar d’avis amb més places concertades, i tot i que l’Ajuntament gestiona una de les poques llars d’avis municipals de manera directa a tot Catalunya (sense ser la seua obligació), aquesta s’ha quedat menuda i al remat, és competència de la Generalitat i ells se n’haurien de fer càrrec.

L’any 2006 es signava un conveni on la Generalitat prometia construir i gestionar una de nova, i fins i tot l’Ajuntament els hi cedia uns terrenys de manera gratuïta, quan no n’està obligat. Malauradament, la Generalitat no va complir el conveni d’aleshores i ara no vol assumir les seues competències en matèria de construcció de llar d’avis, tant sols ens finançarien una part de les places concertades. Tot açò comporta un escenari on o l’ajuntament s’ha d’endeutar per damunt de les seues possibilitats, o externalitza amb empreses privades precaritzant les treballadores o renuncia a donar servei a la gent gran.

Respecte la creació d’ocupació, l’ajuntament dona un servei molt més complet que el SOC i altres ajuntaments de les rodalies, absorbint les demandes de molts ciutadans d’altres municipis. Malauradament no es pot ser tant àgil com hauria de ser per la dependència cap al SOC en quant a comunicació i permís. Ací caldria mancomunar aquest servei o com a mínim, que altres ajuntaments i el propi SOC, li traspasse els recursos suficients a Molins de Rei.

També fa més de 10 anys ens van cedir la competència d’habitatge i per a un ajuntament del tamany de Molins ens resulta molt complicat poder destinar suficients recursos a construir, adquirir i gestionar habitatge públic, tant de lloguer, com de lloguer social, com d’emergència social. En un context metropolità amb una manca d’habitatge assequible generalitzada on la gent es expulsada de Barcelona cap a les rodalies com una taca d’oli, cal una planificació d’abast supramunicipal per tal de dotar d’una forta bossa d’habitatge públic assequible.

• En encontres monogràfics que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació al finançament: els ajuntaments de l’estat espanyol estan infrafinançats. Però, quina és la part que li hauria de correspondre a les administracions locals? Això ha d’anar acompanyat d’un increment de competències?

• En encontres monogràfics que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació al finançament: els ajuntaments de l’estat espanyol estan infrafinançats. Però, quina és la part que li hauria de correspondre a les administracions locals? Això ha d’anar acompanyat d’un increment de competències?

Els ajuntaments haurien de poder recaptar altres tipus d’impostos o com a mínim la transferència de part d’aquests impostos que recapten altres administracions. Actualment gairebé la meitat dels ingressos de l’ajuntament provenen d’impostos relacionats amb la propietat immobiliària o les obres, obligant a fomentar la construcció per tal de tindre més ingressos per prestar serveis, un model insostenible que en part ens ha dut a una terrible crisi econòmica. Tampoc hem pogut vincular taxes a nivell de renda.

“Actualment gairebé la meitat dels ingressos de l’ajuntament provenen d’impostos relacionats amb la propietat immobiliària o les obres, obligant a fomentar la construcció per tal de tindre més ingressos per prestar serveis, un model insostenible que en part ens ha dut a una terrible crisi econòmica”

A més, hi hagut un model privatitzador a molts ajuntaments, que amb l’excusa d’una suposada “bona gestió” de l’empresa privada i llevar-se la feina de gestió, s’han externalitzat serveis que serien una bona font d’ingressos per al municipi, a banda d’un control directe sobre el servei. Sovint les empreses han fet negoci oferint un pitjor servei i retallant els sous als treballadors. També sovint quan no anava bé i hi havien pèrdues, l’ajuntament se n’havia de fer càrrec, rescatant el servei i endeutant-se.

• Quines han sigut les estratègies adoptades pel seu ajuntament per incrementar els ingressos?

Un cop externalitzat un servei, és molt complicat recuperar-lo. Estem treballant per gestionar serveis mitjançant una empresa pública municipal, creixent poc a poc, assumint serveis per a que a mitjà termini els beneficis es reinverteixen en serveis públics del propi municipi.

“Estem treballant per gestionar serveis mitjançant una empresa pública municipal, creixent poc a poc, assumint serveis per a que a mitjà termini els beneficis es reinverteixen en serveis públics del propi municipi”

Més a curt termini, treballem per fomentar l’activitat industrial i comercial; hem augmentat la pressió fiscal a les activitats especulatives, pujant l’IBI a grans empreses i hotels, entenent que qui més ingressos genera ha de fer un esforç més gran. També hem pujat els impostos d’obres per ser una activitat amb gran marge de benefici i penalitzarem la desocupació permanent i injustificada dels habitatges buits un cop l’estat desenvolupe la legislació que ho permeta.

Tot i així, encara queda molta feina a fer per arribar a la premissa de “qui més té, més paga” i desenvolupar un autèntic sistema de tarifació social i de redistribució de la riquesa. Les limitacions legals marcades per l’estat són una llosa evident.

• En l’apartat de promoció econòmica, la majoria dels ajuntaments aposten per accions que puguin pal·liar l’atur estructural que patim, però considerant que ocupació és una competència autonòmica, què poden fer realment els ajuntaments en aquesta àrea? Què han pogut fer concretament en el seu municipi?

Molins de Rei té una de les taxes d’atur més baixes del Cinturó Roig, per sota dels 1000 aturats i el 8%. Després de St Just Desvern, som el segon municipi de més de 10.000 habitants amb menys atur del Baix Llobregat. Podríem penjar-nos moltes medalles sobre polítiques d’ocupació, però crec que açò és degut que el nivell de vida a Molins cada cop és més car, fet que expulsa qui no el pot assumir, i per tant, s’expulsa la població més precària i desocupada.

“Poríem penjar-nos moltes medalles sobre polítiques d'ocupació, però crec que açò és degut que el nivell de vida a Molins cada cop és més car, fet que expulsa qui no el pot assumir, i per tant, s’expulsa la població més precària i desocupada”

Tot i així, patim un atur estructural que sobretot afecta a les dones i a persones sense molta formació, experiència o majors de 45 anys.

Degut a la nostra situació privilegiada propera a les principals vies de comunicació, tenim una alta ocupació als polígons industrials i prompte farem l’última gran ampliació a Les Licorelles dins del polígon industrial Riera del molí, amb la creació de centenars de llocs de treball. Tot i així, el sector industrial és majortàriament de logística, transport i distribució, realment no hi ha un teixit productiu industrial fort.

Fa anys que es treballa des del Centre d’ocupació i serveis a les empreses Joan N. Garcia Nieto en orientació i inserció laboral, activitats formatives de tot tipus i de suport als treballadors, gestió d’ofertes de feina, punt d’informació laboral, plans d’ocupació, foment de l’emprenedoria i el cooperativisme, subvencions a empreses que contracten treballadors aturats o a treballadors que decidisquen fer-se autònoms, etc. amb molts bon resultats. Tot i així, ens caldrien més recursos per oferir un millor servei.

Si que ens hem marcat una lluita constant contra la precarietat, creiem que l’objectiu no és l’ocupació a qualsevol preu, sinó la creació de llocs de treball amb condicions dignes. Com a ajuntament hem de donar exemple.

“Si que ens hem marcat una lluita constant contra la precarietat, creiem que l’objectiu no és l’ocupació a qualsevol preu, sinó la creació de llocs de treball amb condicions dignes”

Volem garantir que els treballadors beneficiats per la contractació subvencionada per l’ajuntament cobren com a mínim el conveni del sector, que als serveis externalitzats els treballadors cobren un mínim de 1000 euros si al conveni es cobra menys i que als plans d’ocupació propis es cobre com la resta de la plantilla de l’ajuntament i la durada s’allargue de 6 mesos a un any.

• En un context de pressupost limitat (per la crisi i per la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), quines han sigut les prioritats en la prestació de serveis? Quines despeses s’han marcat com a ineludibles?

La nostra intenció era deixar petjada amb canvis que després un altre govern no poguera revertir o li fora molt complicat explicar aquesta reversió.

Les despeses relacionades amb els serveis socials, l’ocupació i l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones han sigut una prioritat i s’han mantingut. A més, la recuperació salarial dels treballadors públics se’n du gran part de l’ordinari.

“Les despeses relacionades amb els serveis socials, l’ocupació i l’atenció a les necessitats bàsiques de les persones han sigut una prioritat i s’han mantingut”

Tanmateix, hem pogut augmentar les despeses relacionades amb medi ambient (inversions del 25% del cànon de l’aigua a la xarxa pública, connexió de plaques solars, campanyes de reducció de residus, inversions a l’entorn del riu Llobregat, camí del riu, aiguamolls, neteja de Collserola, desplegament de la ordenança de tinença responsable d’animals), cultura al carrer (art urbà i festes de primavera), polítiques feministes i LGTBI, joventut, gent gran, equipaments culturals i esportius (nou museu, nova biblioteca i entorn de la plaça 1 d’Octubre, antic institut com a hotel d’entitats, antiga biblioteca, Palau de Requesens com a nou museu del renaixement català, zona esportiva Ricard Ginebreda, reforma del poliesportiu, etc.) i posada en marxa de l’empresa pública municipal que ens permetrà la gestió pública de serveis externalitzats.

Més a mig termini planifiquem els terrenys públics urbanitzables en forma de lloguer públic i cooperatives de cessió d’ús, intentant mitigar l’especulació i la venda de patrimoni que suposa fer habitatge públic de compra-venda.

• Quines iniciatives s’han impulsat en el seu municipi per aconseguir una participació real de la població? Quines poden haver sigut les limitacions si no s’ha aconseguit aquesta participació real?

Estem treballant en el Reglament Orgànic Municipal, doncs encara no en teníem cap i que seguirà amb el Reglament de participació ciutadana.

Hem recuperat i reformulat el Consell de seguiment de la crisi com a Consell per la cohesió social i territorial, i la taula local de l’habitatge, tots dos espais aturats des de feia anys. A més, d’aquests espais de participació ha eixit un pla de xoc amb línies estratègiques amb el compromís de portar-les a terme.

Hem creat nous espais de participació com el consell de la gent gran, les assemblees obertes de preparació i valoració de carnestoltes, festes de primavera i festa major; i s’ha intentat crear el consell de joves i el de l’adolescència

Hem millorat els pressupostos participatius per barris, els fem bianuals per tal de dedicar més quantitat en un actuacions concretes, però cal avançar cap a plans de barri on no només es decidisca sobre obres i via pública, sinó també en serveis del barri, activitats i plans comunitaris.

Hem obert a participació la decisió de que ocupar a diferents espais municipals.

Hem presentat els pressupostos previs a la seua aprovació i posteriorment a tots els barris de Molins.

Hem creat la taula municipal de l’aigua, que ha estat un àmbit històricament opac a la Vila i al conjunt de municipis, amb la voluntat de compartir informació i generar debat al voltant del tema, asseient a la mateixa taula tots els implicats (administració, veïns, partits polítics, entitats, etc).

Malauradament, no hem arribat a temps per poder fer la consulta sobre la conversió en pas de vianants del centre vila ni tampoc hem pogut presentar les ordenances fiscals i els pressupostos conjuntament i previs a la seua aprovació pel ple. Hem notat que sense un equip tècnic de participació potent és difícil consolidar orgànicament la participació i anar-la ampliant

Hem tingut limitacions legals i logístiques de poder portar els plens municipals als barris tal i com pretenien. També hem tingut dificultats per l’herència d’anteriors governs respecte el personal que s’ocupa de participació.

• I quines iniciatives per a aconseguir la màxima transparència de l’administració?

“Pense que cal que informem més als veïns i donem més explicacions. Cal trepitjar més carrer i no només per fer-se la foto”

Hem aprovat el codi de conducta dels càrrecs de l’ajuntament, estem treballant per poder retransmetre els plens en directe via web, tràmits interns i externs per la via digital i que la documentació puga ser en formats lliures i editables.

Els regidors de govern, a la vegada, també som regidors de barri i humilment, he sigut el regidor que més ha donat la cara al meu barri, el barri del Canal, i que més m’he reunit amb l’associació de veïns. Tot i així, pense que cal que informem més als veïns i donem més explicacions. Cal trepitjar més carrer i no només per fer-se la foto.

• S’ha produït o hi ha previsió de que es produïsca una definició col·lectiva del model de poble/ciutat?

Des de fa anys que la identitat de la nostra vila es diferencia de molts pobles de la contornada en no acabar com una ciutat dormitori tributària de Barcelona. Volem continuar sent un poble viu, amb vida cultural i associativa, on es puga viure i treballar.

“Volem continuar sent un poble viu, amb vida cultural i associativa, on es puga viure i treballar”

Vivim amb cert pànic els processos de despersonalització de molts municipis de l’àrea metropolitana que acullen els excedents demogràfics de Barcelona, on la gent no fa vida, només hi va a dormir i no es relaciona amb els seus veïns.

• Després del període postbombolla immobiliària, què diria que ha canviat en la planificació urbanística? Quin és el model que han seguit en el seu municipi?

Els canvis postbombolla han sigut cap a pitjor amb l’augment desmesurat del preu del lloguer, la creació d’una nova bombolla en el parc d’habitatge de lloguer i les respostes pràcticament nul·les des de les administració públiques. A Molins de Rei patim un procés de gentrificació i d’expulsió sistemàtica de les persones que no poden assumir els preus de lloguer.

“A Molins de Rei patim un procés de gentrificació i d’expulsió sistemàtica de les persones que no poden assumir els preus de lloguer”

Respecte la planificació urbanística, el poble està a prop de quedar-se sense sòl urbanitzable, pràcticament només n’hi ha disponible a la zona de la carretera i Can Coll (de titularitat privada), al centre vila (plaça Llibertat i carrer Molí, de titularitat pública) i el nou barri de Les Guardioles (amb solars públics i altres de privats).

La nostra proposta es basa en evitar la venda de sòl públic i d’habitatge públic de compra-venda. Apostem per l’habitatge de lloguer públic i per models no especulatius i cooperatius de tinença intermitja com la cessió d’ús, amb dos promocions que properament podrem presentar.

També hem de repensar les viles i ciutats des d’un punt de vista sostenible, reduint l’ús del vehicle privat de benzina, i fomentant vies públiques on els vianants i les bicicletes tinguen preferència. Respecte açò, començarem les obres a l’antiga carretera N-340 ampliant les voreres i limitant el trànsit viari, i també tenim la proposta de pacificar el centre vila respecte a la circulació de vehicles.

Respecte a les urbanitzacions de Collserola, tenim un problema històric heretat de fa més de 40 anys, on hi han centenars d’habitatges sense servei de clavegueram i sense urbanitzar. A més, diversos propietaris tenen drets adquirits per construir centenars d’habitatges més al bell mig del parc natural.

La solució és complicada, o urbanitzar permetent nous habitatges i més pressió humana al parc natural, fent també que moltes persones hagen de marxar en no poder pagar les quotes d’urbanització; o indemnitzar amb desenes de milions d’euros per a que qui té dret a urbanitzar no ho puga fer i a més, pagar la urbanització amb diners públics de tots els molinencs; o continuar fent la vista grossa a la contaminació que implica no tindre clavegueram, fosses sèptiques, etc.

• Quines són les prioritats del seu municipi quant a infraestructures i equipaments? (incloent-hi aquelles que van més enllà del marc municipal)

“És imprescindible apretar amb el binomi transport públic col·lectiu i mobilitat sostenible. Aquest és l’horitzó cap el que cal caminar”

En quant a infraestructures, tenim mancances sobretot en mobilitat tant de transport públic com de transport amb vehicle privat. Hi han promeses incomplertes tant de l’Estat com de la Generalitat i l’AMB des de fa molts anys.

Necessitem adaptar l’estació de tren i fer-la accessible (algú amb mobilitat reduïda actualment no pot canviar de via), necessitem tots els drets d’haver passat a la zona tarifària 1, amb més freqüència horària, millors connexions en transport públic cap a municipis del voltant i cap al Vallès, que l’AMB es faça càrrec del cost del bus urbà de Molins com ja fa als municipis de la zona 1 i que ens comporta una gran despesa. A més, també fa anys que l’estat es va comprometre al cobriment de les vies a Sant Feliu, cosa que implicaria l’allargament del Tramvia fins a Molins.

Respecte al transport privat, fa anys que sentim promeses per part de l’estat de la construcció d’una variant que faria disminuir moltíssim el trànsit de vehicles que entren al nucli urbà de Molins des d’altres municipis només per cercar la connexió amb l’autovia; i l’enllaç entre l’AP7 i l’A2, actualment les obres estan aturades i impliquen un gran trànsit de camions al nostre municipi per tal de fer aquesta connexió.

Respecte equipaments, és indispensable que la Generalitat assumisca les seues competències respecte la construcció i gestió de Llar d’avis.

Hem demanat a l’AMB mitjançant l’IMPSOL, que edifique només habitatge públic de lloguer als seus terrenys enlloc de compravenda, però malauradament estan decidits a fer compravenda a un dels seus terrenys i meitat lloguer i meitat venda a un altre. Si que és han promès edificar i gestionar un edifici de lloguer públic a un dels terrenys de l’ajuntament. Entenem que cal més implicació de les entitats supramunicipals en aquest àmbit doncs tenen molts més recursos.

Ens segueixen mancant inversions en centres cívics i equipaments culturals que donen resposta i potencien la vida associativa, forta al nostre municipi.

És imprescindible apretar amb el binomi transport públic col·lectiu i mobilitat sostenible. Aquest és l’horitzó cap el que cal caminar.

• Quina seria l’organització territorial (comarques, àmbits funcionals, províncies) que més convindria a la seua localitat? Poden jugar encara algun paper les diputacions?

“Cal treballar perquè la nostra comarca no estiga tant enfocada cap a Barcelona i s’articule entre ella mateixa”

Actualment ens trobem en una organització territorial d’àmbit autonòmic, provincial, metropolità i comarcal. Probablement es podria simplificar, amb un únic ens fent les funcions de la Generalitat i la Diputació i un altre ens metropolità agafant funcions supramunicipals. A comarques com el Baix Llobregat i el Barcelonès, els consells comarcals són testimonials. Cal treballar perquè la nostra comarca no estiga tant enfocada cap a Barcelona i s’articule entre ella mateixa, la connectivitat i transport interurbà és molt difícil si no és en la direcció a la gran ciutat.

Mancomunar serveis podria ser útil per compartir serveis entre municipis propers, però és un problema pel color polític de cada municipi i perquè cada 4 anys, el mapa pot canviar.

• Considera suficientment articulades les àrees metropolitanes? (als que pertoqui, i citant l’àrea metropolitana concreta)

“Cal fer la reflexió sobre si dins la pròpia AMB calen diversos nuclis de centralitat més enllà de Barcelona”

L’Àrea metropolitana de Barcelona té un sistema massa radial cap a Barcelona. Les connexions sense passar per Barcelona, sobretot en transport públic són pràcticament nul·les. A més, Molins de Rei té una població que representa menys del 1% de la població de l’AMB.

Cal fer la reflexió sobre si dins la pròpia AMB calen diversos nuclis de centralitat més enllà de Barcelona.

• Creu que caldria reduir el nombre de municipis? Estaria el seu municipi disposat a incorporar-se a un municipi de diversos nuclis amb un lideratge compartit? (per als pobles petits o com a molt mitjans)

En el cas del nostre municipi, té un tamany suficient com per autogestionar-se.