Entrevista a: Eva Sanchis / 2 de juliol de 2018

COMPETÈNCIES

• Considerant les competències que actualment té un ajuntament com el seu, els serveis que realment acaba donant i els que considera que podria donar millor que una altra Administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell?

“Cal replantejar també les competències urbanístiques dels municipis. No pot ser que alguns municipis s’hagen carregat l’horta i el secà, o que no els quede ni un metre quadrat de sòl lliure”

Les competències que cediria a l’administració autonòmica serien:

– La policia local, que és una demanda de quasi tots els ajuntaments, ja que ocupa pràcticament un terç de les seues plantilles. Com passa a França o en altres llocs de l’Estat espanyol, hauria d’haver-hi una bona policia autonòmica. No té sentit que hi haja cossos de policia local amb diferents condicions laborals i retributives. Funcionaria molt millor amb un cos autonòmic on totes i tots tingueren les mateixes condicions i on els efectius pogueren actuar en tots els pobles i es destinara personal als llocs on fes falta en cada moment.

– També els conservatoris de música i les escoles permanents de persones adultes, encara que les administracions locals col·laboraren en la cessió d’instal·lacions municipals. No té sentit que nosaltres contractem el personal o fem la programació. Als pobles ens va molt bé tindre conservatoris i escoles d’adults, però haver de gestionar-los a nosaltres ens desborda.

– Cal replantejar també les competències urbanístiques dels municipis. No pot ser que alguns municipis s’hagen carregat l’horta i el secà, o que no els quede ni un metre quadrat de sòl lliure. Cal basar-se en una visió territorial, i per això pense que la Generalitat hauria de tenir més poder, tot i que ja s’estan donant passes en eixe sentit.

• Quines competències impròpies han assumit en la darrera legislatura?

“En matèria d’oci i temps lliure estem prestant serveis que no ens corresponen, però que és necessari que es queden en el nivell local”

A l’estiu, l’escola municipal de temps lliure per als xiquets més menuts que permet la conciliació de vida laboral i familiar. Totes les persones són monitores contractades directament per l’Ajuntament.

També tenim un campus multiesportiu de 12 a 16 anys, també amb personal propi.

En matèria d’oci i temps lliure, a nivell d’esports, de cultura, etc., tant per a joves com per a majors, estem prestant serveis que no ens corresponen, però que veig necessari que es queden en el nivell local. Crec que és fonamental que se’ns reconega l’esforç des de la Generalitat, ajudant econòmicament per al desenvolupament correcte d’aquests serveis. Als ajuntaments ens suposa un cost elevat, més si s’aposta per una gestió directa i generant treball de qualitat.

• En un context de pressupost limitat (per la crisi i per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local), quines han sigut les prioritats en la prestació de serveis? Quines despeses s’han marcat com a ineludibles?

“Godella ha apostat per mantindre la qualitat de vida de la ciutadania, sense pujar els impostos i sense tirar ningú al carrer”

El context de Godella és molt particular, perquè tenim un greu problema en les expropiacions. Tenim unes sentències expropiatòries que ens han obligat a demanar un préstec a l’Estat de 10 milions d’euros, que hem de tornar en 10 anys. Això ens ha limitat molt, perquè ha disparat el deute amb les conseqüències que això té: no poder optar a crèdit, haver de fer un pla econòmic financer, etc.

Godella ha apostat per mantindre la qualitat de vida de la ciutadania, sense pujar els impostos i sense tirar ningú al carrer. Les partides destinades a serveis socials són bàsiques i, fins i tot, s’han incrementat. I com deia abans, hi ha una aposta clara per l’oci i el temps lliure, i per la cultura. Això s’emporta una part alta del pressupost. Ens centrem en aquells serveis que la ciutadania demana i valora, els que estan presents en el seu dia a dia.

No obstant això, hem reduït molt en inversions. La nostra capacitat inversora és molt limitada. Les poques que fem són gràcies a la Diputació.

FINANÇAMENT

• En trobades monogràfiques que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació amb el finançament: els ajuntaments de l’Estat espanyol estan infrafinançats. Però quina és la part que hauria de correspondre a les administracions locals? Com hauria de ser aquesta reestructuració?

“Les autonomies han d’establir un marc flexible de cessió de competències als municipis, tenint en compte diferents variables i contextos”

Crec que el consens al voltant del repartiment del 33-33-33 s’ha d’estudiar més, perquè realment a l’Estat li queden ben poques competències. Hi ha ministeris que no entenc perquè estan. El que cal fer és aprimar l’estructura de l’Estat, i destinar aquests recursos a finançar les comunitats autònomes i els ajuntaments. Hi ha ministeris buidats de competències i només els resta la coordinació, i per a això no cal una estructura ministerial de personal i d’infraestructures.

Com deia, aquesta reducció de l’estructura de l’Estat cal reconduir-la a les autonomies, i aquestes han d’establir un marc flexible de cessió de competències als municipis, tenint en compte diferents variables i contextos. No tots els pobles volem o necessitem les mateixes competències.

“Gestionem impostos els beneficis dels quals van a parar a l’Estat”

I per descomptat la gestió dels impostos. Moltes vegades gestionem impostos els beneficis dels quals van a parar a l’Estat. Per exemple, als municipis no hi ha hagut alternatives a la desaparició dels ingressos derivats de l’IAE o de les plusvàlues de compravenda. També hi ha altres buits que fan que deixem d’ingressar. És el cas de l’excepció del pagament de l’IBI de l’església. A Godella això té un impacte molt alt, perquè hi ha moltes propietats en mans de l’església, sobretot centres educatius. Per contra, el municipi arreplega el seu fem, li donem enllumenat, arreglem els carrers per als seus autobusos, etc. I sobretot quan es tracta d’activitats amb les quals ells guanyen diners, com és la universitat privada, la cosa ja clama al cel. Les residències d’estudiants, el hotels, els albergs,…tots aquells llocs on l’església fa negoci no haurien d’estar exemptes del pagament de l’IBI.

L’Estat hauria d’estudiar un marc que fera possible als ajuntaments poder cobrar totes aquestes coses. I, a més, hauria de revisar els criteris amb els quals es fa el repartiment del finançament als municipis.

• Quines han sigut les estratègies que ha adoptat el seu ajuntament per incrementar els ingressos?

“Tenim una taxa d’escolars per habitant de les més altes de l’Estat”

D’una banda, augmentant ingressos. Un dels criteris que té l’Estat per a transferir diners als ajuntaments és el nombre d’escoles concertades i el nombre d’unitats escolars. Vam revisar i actualitzar aquest indicador, ja que feia molt de temps que no es tocava, i a Godella tenim una taxa d’escolars per habitant de les més altes de l’Estat (7.000 escolars per a 13.000 habitants). Revisant aquesta xifra vam aconseguir que les transferències de l’Estat pujaren.

Estem perseguint el frau en l’àmbit de l’ocupació de la via pública amb taules i cadires. També de les infraccions urbanístiques.

I estem incidint en el cobrament d’ofici de l’impost vinculat a les plusvàlues per transmissions patrimonials.

D’altra banda, estem reduint les aportacions que féiem. Com per exemple les taxes que paguem per abocar al Carraixet, que estem intentant que es revise a través dels tribunals, i ja hem aconseguit que es canvie el criteri.

També tenim a màxim rendiment els espais culturals i esportius. Per exemple el teatre, que es lloga a diferents associacions i col·lectius per als seus actes. O certes instal·lacions del poliesportiu que es lloguen per incrementar ingressos.

I sobretot hem fet una política forta de contenció de la despesa.

PROMOCIÓ ECONÒMICA

• En l’apartat de promoció econòmica, la majoria dels ajuntaments aposten per accions que puguen pal·liar l’atur estructural que patim, però considerant que l’ocupació és una competència autonòmica. Què poden fer realment els ajuntaments en aquesta àrea? Què han pogut fer concretament al seu municipi?

“Hem apostat pel foment a través d’un consorci comarcal anomenat ‘Pactem Nord’, que és el que porta tota la política de foment de l’ocupació”

Godella és un dels municipis amb una taxa de desocupació de les més baixes de tota la comarca, amb un nivell de renda per càpita de les més altes. Nosaltres, el que sí que hem fet és apostar pel foment a través d’un consorci comarcal anomenat “Pactem Nord“, que és el que porta tota la política de foment de l’ocupació.

Com a ajuntament tenim dues vessants:

– D’una banda, la possibilitat de crear ocupació directament, molt limitada per l’Estat i per la taxa de reposició. Per això, d’ocupació directa en generem poca, llevat de certs plans d’ocupació com ara el pla vinculat a les víctimes de violència de gènere. També programes de garantia juvenil o el de “La Dipu et beca“.

-D’altra banda hi ha la formació i el foment d’ocupació per part de les empreses locals.

Tenim una agent de desenvolupament local que gestiona una borsa de treball i coordina la formació.

En temes d’agroecologia som un municipi referent. Hem sigut promotores de jornades formatives en alimentació saludable, tenim un mercat de venda directa de productes del camp, som membres de la xarxa de ciutats per l’agroecologia, hem fet una bonificació de l’IBI a les persones que tenen la terra en producció, tenim més de 250 horts socials ecològics, i encara ens queden molts projectes per desenvolupar.

PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA

• Quines iniciatives s’han impulsat al seu municipi per a aconseguir una participació real de la població? Quines poden haver sigut les limitacions si no s’ha aconseguit aquesta participació real?

“La participació la tenim molt interioritzada i és un element estructural dins de la gestió del municipi”

Nosaltres tenim una carta de participació des de l’any 1999. Godella va ser un dels primers pobles que va aprovar una carta de participació ciutadana i que va posar en marxa uns pressupostos participatius.

Tenim molts consells municipals amb incidència directa en les decisions que es prenen. Cada una de les àrees té el seu consell assessor.

A Godella, la participació la tenim molt interioritzada i és un element estructural dins de la gestió del municipi. La gent està cada vegada més implicada perquè veuen que les decisions que es prenen entre tots són vinculants.

També hem fet un esforç de modernització de l’Administració, desenvolupant eines i plataformes per a facilitar i agilitzar les gestions i la comunicació amb l’Administració. El nostre esforç ara és fer arribar aquestes eines a la ciutadania, incidint en la informació i la capacitació en l’ús d’aquestes. A banda de tot això, pensem que és important mantindre les dues vies, tant la presencial com la telemàtica, per a no deixar de banda molta gent, sobretot la més major.

També hem fet un esforç per a implantar tots els mecanismes de transparència possibles. En aquest sentit hem de continuar treballant per fer les pàgines més accessibles i comprensibles.

MODEL DE CIUTAT

• S’ha produït o hi ha previsió de que es produïsca una definició col·lectiva del model de poble/ciutat?

“La modificació del PGOU va destinada a adquirir els sols pendents i augmentar l'edificabilitat sense requalificar ni un metre més”

Això s’està abordant des del Consell Assessor d’Urbanisme i Medi ambient, ja que estem treballant en una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana.

El nostre Pla General és de l’any 1990, i encara queden sectors per desenvolupar. Ja hem patit dues sentències expropiatòries però encara ens queden molts metres per adquirir. La modificació del PGOU va destinada a obtenir aquests sols i augmentar l’edificabilitat sense requalificar ni un metre més.

També intentarem augmentar la densitat per a fer possible habitatge assequible, sobretot per a la gent jove. La Godella d’adossats i xalets ha fet que trobar un habitatge a un preu assequible siga molt difícil. Volem fer més habitatge públic, de compra i de lloguer, i apostar per la construcció vertical, això sí, amb un màxim de tres altures, i deixar de banda el desenvolupament horitzontal.

INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENTS

• Quines són les prioritats del seu municipi quant a infraestructures i equipaments?

“La prioritat és obrir el Parc de la Devesa que acabem d’expropiar”

Quant a aquelles que depenen de nosaltres, la prioritat és obrir el Parc de la Devesa que acabem d’expropiar i és un pulmó molt gran per a Godella. També l’adequació de la zona verda a la carretera de Rocafort.

Volem fer la xarxa separativa de pluvials i fecals.

I pel que fa a qüestions que no depenen de nosaltres, una prioritat és la connexió dels barranc dels Frares amb el Palmaret, que ens limita molt el creixement perquè ens inundem. Però açò depén de la Generalitat.

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

• Quina seria l’organització territorial (comarques, àmbits funcionals, mancomunitats, províncies) que més convindria a la seua localitat? Encara poden tindre algun paper les diputacions?

“El més lògic és generar una xarxa de pobles, i més a les àrees on tenim conurbacions urbanes, que gestionen els serveis de manera mancomunada.”

Les diputacions haurien de desaparéixer i ens hauríem d’estructurar a través de consorcis comarcals, mancomunitats, etc. Les diputacions no tenen moltes competències i són les que més diners tenen. Sort que ara els criteris de repartiment són objectius.

S’han de començar a crear unes estructures que assumisquen les competències que ens desborden als municipis i que són més costoses, com per exemple la gestió de l’aigua, la neteja viària, la recollida de fem, etc. Són serveis que tenim externalitzats perquè no podem fer front al cost d’inversió necessària, i que ens agradaria que foren de gestió pública.

El més lògic és generar una xarxa de pobles, i més a les àrees on tenim conurbacions urbanes, que gestionen els serveis de manera mancomunada.

Nosaltres estem a “Pactem Nord” i al “Consorci Comarcal de Serveis Socials”.

• Considera prou articulada l’Àrea Metropolitana de València?

No està gens estructurada. Totes les entitats sectorials existents (transport, sanejaments hidràulics, residus, etc.) haurien de coordinar-se a través d’un ens regulador de València i la seua àrea metropolitana, una estructura semblant a la que va desaparéixer, un Consell Metropolità de l’Horta. Molts serveis i problemàtiques són comuns a tots els municipis de l’àrea metropolitana (transport, planejament, gestió, etc.).