Entrevista a: José Morell / 15 de gener de 2018

• Considerant les competències que actualment té un ajuntament com el seu, els serveis que realment acaba donant i els que considera que podria donar millor que una altra Administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell i quins demanaria per a la seua Administració?

“La Constitució hauria de permetre més flexibilitat d’organització interna territorial a les comunitats autònomes”

Els ajuntaments, en general, estem assumint competències que no ens corresponen, perquè al cap i a la fi som l’Administració més pròxima a la ciutadania, veiem els problemes i intentem solucionar-los. Crec que a Espanya hi ha un gran problema de minifundisme municipal amb una difícil solució. Al voltant dels municipis s’ha creat una forta identitat i no es poden agrupar per decret. Però es podrien buscar altres alternatives com utilitzar institucions amb vocació de coordinació i buscant les economies d’escala. Per exemple, la llei m’obliga a implantar polítiques d’igualtat, però no podem contractar un agent d’igualtat a temps complet. Si es fera, a través de la mancomunitat podríem resoldre el problema. L’Estat espanyol està organitzat en comunitats autònomes, províncies i municipis. Aquesta organització potser té sentit en llocs amb poca població o en territoris molt amples. Però ací, al territori valencià, on el sistema de ciutats està ple de llocs mitjans, la comarca podria desenvolupar moltes d’aquestes polítiques, sense necessitat de províncies com les entenem ara. A més, per a evitar tants escalons administratius, la Generalitat podria tindre una Direcció General d’Administració Local molt més gran, una Secretaria Autonòmica o una Conselleria que assumira la majoria de les competències d’una diputació. La Constitució hauria de permetre més flexibilitat d’organització interna territorial a les comunitats autònomes. A Balears i Canàries s’han implantat els Consells Insulars i no ha passat res.

 

En aquest sentit, tenim intenció de fer coses conjuntes dins de la nostra mancomunitat, com ara coordinar la programació de biblioteques i de les polítiques de joventut, amb la intenció de proposar i fer activitats més significatives, amb més impacte per als veïns. Una altra idea és la possibilitat de mancomunar la policia o el tema del fem. Nosaltres, com a ajuntament, voldríem municipalitzar el servei de fem, però hem de fer una inversió inicial molt gran que suposa un obstacle insuperable considerant les limitacions en la contractació de personal o la regla de despesa del govern central. Si es fera a través de la mancomunitat, aquesta barrera es podria ultrapassar.

• En trobades monogràfiques que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació amb el finançament: els ajuntaments de l’Estat espanyol estan infrafinançats. Però, quina és la part que hauria de correspondre a les administracions locals? Això ha d’anar acompanyat d’un increment de competències?

“En l’estructura dels impostos per a generar ingressos hauria de tindre més pes l’activitat econòmica i no tant la construcció”

El debat del finançament autonòmic i local caldria obrir-lo al mateix temps, perquè al repartiment dels diners cal vincular els serveis que hem de prestar cada nivell de govern, l’estructura impositiva i com es distribueix. Els ingressos de l’ajuntament s’arrepleguen fonamentalment amb l’IBI. D’altra banda, l’estructura impositiva està muntada de manera que depenem moltíssim de la construcció. Cal recordar-se que Aznar va llevar l’IAE. Potser si depenguérem més de l’IAE i de l’IBI, la gent s’ho pensaria dues vegades a l’hora d’intentar impulsar un PAI, perquè et genera uns ingressos molt alts, pots fer el poliesportiu, la Casa de la Cultura, però després deixes un ajuntament amb uns costos de manteniment molt alts també. En l’estructura dels impostos per a generar ingressos hauria de tindre més pes l’activitat econòmica i no tant la construcció. Hauria de tornar l’IAE, així baixaria la dependència de la construcció i de la propietat. D’altra banda, la Llei Montoro té una part bona perquè en certa manera t’obliga a controlar-te evitant batibulls. Hauria d’aplicar els controls que marquen els plans d’estabilitat pressupostària, plans econòmics financers… als ajuntaments que no compleixen. En cas contrari, que decidisca l’ajuntament si abaixa o no els impostos, o si augmenta els seus serveis o quines inversions fa.

“El paquet legal que ha desenvolupat el PP envers el món local és profundament ideològic, perquè ens fa als ajuntaments sanejats tendir cap a baixades d’impostos i reducció de serveis”

No hi ha molt de moviment en contra d’aquesta llei. Crec que al Congrés Podem o el PSOE van presentar una proposta per a modificar-la. Aquesta llei hauria de canviar almenys per als ajuntaments amb els comptes sanejats, per als altres no. Perquè com que els municipis som els que menys deute hem generat, som els que estem resolent finalment la situació davant les institucions europees. Al cap i a la fi, molta part de la nostra despesa és per a assumir competències que no ens corresponen. D’altra banda, les comunitats autònomes tenen les competències més cares, que són sanitat i educació, que a més no les poden abaixar molt. Entenc que els ajuntaments hem d’ajustar-nos, però no som els únics i principals responsables. En tot cas, per a mi, el paquet legal que ha desenvolupat el PP envers el món local és profundament ideològic perquè ens fa als ajuntaments sanejats tendir cap a baixades d’impostos i reducció de serveis. Exactament allò que preconitza el neoliberalisme arreu del món: Estat mínim i taxes baixes. No es dóna un marge real per a aplicar programes polítics alternatius tenint damunt la taula totes les possibilitats.

• Quines han sigut les estratègies que ha adoptat el seu ajuntament per a incrementar els ingressos?

L’única solució pareix ser gastar de més i després fer un pla d’ajust. Llavors, l’increment és la nostra capacitat de gastar. Alguns ajuntaments em consta que ho han fet.

 

Més que els ingressos, em preocupa la famosa llei de racionalització del sector públic. Tenim els comptes de l’ajuntament sanejats però no podem gastar i ens aboquen a abaixar impostos. Entenc que, Montoro, això ho fa per equilibrar els comptes de cara a Brussel·les per al dèficit públic i que no li posen una multa a ell. Però ho fa a costa dels ajuntaments, que només podem gastar el percentatge que determina Montoro, encara que recaptem més.

• En l’apartat de promoció econòmica, la majoria dels ajuntaments aposten per accions que puguen pal·liar l’atur estructural que patim, però considerant que l’ocupació és una competència autonòmica, què poden fer realment els ajuntaments en aquesta àrea? Què han pogut fer concretament al seu municipi?

En matèria d’ocupació, el més lògic seria treballar a través de la mancomunitat i així ho estem fent, amb unes ajudes de la Generalitat. D’altra banda, estem experimentant en un projecte, sense cenyir-nos a l’àmbit geogràfic que tenim assignat en teoria, la comarca. Ens hem associat amb els pobles veïns de Riba-roja de Túria i Loriguilla, tot i estar en comarques diferents, perquè compartim un potencial en l’àmbit de la logística, en la ubicació d’empreses, pel fet d’estar en l’encreuament de l’A-3 amb l’A-7. Tenim un gran potencial d’atracció d’empreses. Per tant, de la mateixa manera que abans deia que cal buscar estructures superiors per a permetre’ns coses, no hem de cenyir-nos necessàriament a la mancomunitat. És a dir, si el problema el compartim amb Riba-roja de Túria, per què ens hem d’ajuntar amb Millars? Aquesta idea l’hem agafat de Catalunya, tenint com a exemple l’àmbit de la circumval·lació de la B-30. Allí van veure que tenien un arc econòmic on compartien dinàmiques i tenien infraestructures que utilitzaven tots i ho van potenciar. Crec que pot ser una experiència exportable.

• En un context de pressupost limitat (per la crisi i per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local), quines han sigut les prioritats en la prestació de serveis? Quines despeses s’han marcat com a ineludibles?

“Hem municipalitzat serveis, com ara la recaptació, generant més ingressos perquè es recapta més i el servei costa menys”

Nosaltres hem arribat ja amb les retallades fetes. A pesar d’això, hem ampliat algunes partides com per exemple la de cultura, que estava una mica sota mínims, perquè créiem que havíem d’acostar la cultura en la mesura possible als veïns. Una altra àrea que hem ampliat és joventut, que estava una mica desatesa. A més, hem creat la partida de participació ciutadana, que mai s’havia desenvolupat. En serveis socials, la subvenció de Diputació s’ha triplicat i ha pujat moltíssim. Però també hem estalviat. També hem municipalitzat serveis, com ara la recaptació. Aquesta mesura ens permet estalviar uns 60 o 80 mil euros a l’any. I a més, recaptem més que el recaptador. Per tant, hem generat més ingressos perquè es recapta més i perquè el servei com a tal ens costa menys. No obstant això, jo no crec que per definició la municipalització o la privatització siguen sempre bona idea per damunt de qualsevol altra consideració, com defensa tradicionalment l’esquerra i la dreta. Per a mi, cal estudiar cas per cas l’eficàcia i eficiència d’una determinada manera de prestar un servei, però també s’ha de considerar els outcome, els teus valors, els riscos morals i el sistema d’incentius que es genera.

• Quines són les prioritats del seu municipi quant a infraestructures i equipaments? (incloent-hi aquelles que van més enllà del marc municipal)

Entre les grans obres que tenim en marxa, més enllà de la millora de determinats barris, hi ha la millora de les instal·lacions de la Casa de la Música i la recuperació d’una casa antiga de Xest, la casa Valterra, per a fer un saló d’actes i sala d’exposicions multiusos.

D’altra banda, en infraestructures el projecte més gran que tenim és el contracte de l’aigua per a poder assegurar l’abastiment present i futur del municipi. Per a mi és una prioritat, perquè resoldríem el proveïment humà, sense haver de recórrer als regants per a comprar-los aigua, a més de donar servei a un PAI que s’havia fet arrere per aquesta qüestió. Però això costa uns deu milions, i el meu pressupost és de set. Per tant, volem començar nosaltres i a poc a poc sumar als altres municipis veïns que tenen el mateix problema. Si ho fan, amortitzarem moltíssim més ràpid aquesta inversió.

Un altre punt important és la falta de connexió de transport públic que hi ha entre Xest i la capital. Però aquesta no és una competència municipal, sinó estatal, que de moment no esperem. Al contrari, cada vegada hi ha menys servei de transport públic, menys freqüència de trens i, per tant, menys usuaris, i això provoca que estiga justificada la no-inversió en aquest servei. Per tant, el que aconseguixen és que els veïns utilitzen el cotxe per a desplaçar-se.

• Després del període postbombolla immobiliària, què diria que ha canviat en la planificació urbanística? Quin és el model que han seguit al seu municipi?

“La novetat es que ací no s’ha iniciat un polígon que espera trobar un comprador del sòl en el futur, ací s’ha iniciat un polígon perquè hi havia la necessitat”

Les dinàmiques de grans urbanitzacions residencials, malgrat la poca distància de València a què estem, ací no s’han produït, com sí que ha succeït en pobles del costat. És a dir, no hem viscut els processos de descongestió de l’àrea metropolitana, però sí per la part industrial. Ara s’iniciarà la construcció del parc empresarial al costat del circuit.

La novetat es que ací no s’ha iniciat un polígon que espera trobar un comprador del sòl en el futur; ací s’ha iniciat un polígon perquè hi havia la necessitat de donar espai a dues empreses de logística que no tenien solars de les dimensions necessàries a l’àrea metropolitana. Aquest pot ser un camí per a un urbanisme més sostenible i perquè l’oferta s’ajuste a la demanda d’una forma més equilibrada; aquest pot ser el nou urbanisme.

El model municipal aplicat ha sigut compartit. El Pla General va començar a definir-se una miqueta abans del boom, estant el PSOE al Govern. Es van fer uns plans on es preveien a Xest 20.000 habitants. Quan va arribar el PP la crisi ja estava i es va reduir la previsió, però l’esperit del Pla era el mateix. No es va canviar el model, sinó que es van utilitzar els sectors que ja estaven en el plantejament. En som al voltant de 8.500 i el poble està preparat amb infraestructures per a 12 o 15.000.

• Considera suficientment articulades les àrees metropolitanes?

“Abans, el territori, potser tenia sentit organitzar-lo localment perquè les dinàmiques no eren tan fortes. Però ara, hauria d’haver-hi un òrgan general”

Xest té una doble condició per la seua ubicació. Hi ha que considera qui està dins de l’àrea metropolitana extra by-pass, un poc seguint el model de Barcelona, però d’altra banda, i com a norma general, des de la capital es veu com un municipi de l’interior a pesar d’estar a 20 km de distància. D’altra banda, hem de pensar que a mitjan anys vuitanta, el Consell Metropolità de l’Horta es va dividir en diverses institucions (EMSHI, EMTRE…) i pense que haurien de tornar a funcionar davall una de sola afegint-hi el transport o la planificació urbanística. Per exemple, pot ser que no tinga sentit que tots els pobles tinguen un polígon i pot ser millor que n’hi haja un de més gran; i que les urbanitzacions se centren en un altre poble… Abans, el territori, potser tenia sentit organitzar-lo localment, perquè les dinàmiques no eren tan fortes. Però ara, hauria d’haver-hi un òrgan general per a evitar el descontrol, per a evitar que al teu poble poses una zona residencial en un lloc determinat i el poble veí pose al costat un polígon químic. A més, per a poder dur a terme aquests plans, cada ajuntament ha de tindre els mitjans suficients per a poder realitzar-los, i en la majoria dels casos no és així.

• Quines iniciatives s’han impulsat al seu municipi per a aconseguir una participació real de la població? Quines poden haver sigut les limitacions si no s’ha aconseguit aquesta participació real?

Hem desenvolupat per primera vegada uns pressupostos participatius. Sobre les limitacions, en aquest cas, observem que les propostes realitzades per la gent, en general, no tenen una visió global, sinó que són coses que els afecten de manera directa. Que està bé, però falta una mica de cultura participativa. Pense que es podrien fer propostes pensant més  en tot el municipi. D’altra banda, també comptem amb diversos consells. La regidora de Cultura té un Consell de Cultura, un de Patrimoni…, i parlar amb la gent més implicada en cadascun d’aquests sectors fins i tot per a fer la programació cultural de l’any. Jo el tinc en Agricultura, i tractem els camins i les seues reparacions, les inversions que es fan al camp, la política hídrica per al proveïment d’aigua… A través d’aquests consells ens arriba el que diu la gent, ens arriba molta informació. Enguany inaugurarem el de Joventut per a definir la programació no des del despatx sinó consultant amb els xavals què volen que es faça. Supose que tot això funciona bé a Xest perquè tenim un teixit associatiu molt fort i amb gent molt implicada, aportant propostes i no problemes. Però aquesta és una manera de treballar que funciona bé en la proximitat; per tant, no sé fins a quin punt seria exportable a un àmbit més gran, amb més població, com per exemple València. Pot ser que funcionara a escala de barri.

• I quines iniciatives per a aconseguir la màxima transparència de l’Administració?

“Cal fer el màxim esforç perquè la gent conega i entenga les coses. És molt difícil comprendre el llenguatge administratiu per a qui no hi estiga iniciat”

Primer ens hem ocupat de les coses més polèmiques com és l’organització del Mundial de motociclisme. Nosaltres, d’ofici, sense que ho demanara ningú, en un ple informàrem de les despeses i els ingressos del Mundial. També es fa amb els pressupostos. En qüestions que poden resultar una mica polèmiques, es fan xarrades públiques, perquè la gent conega i entenga les coses, perquè és molt difícil comprendre el llenguatge administratiu per a qui no hi estiga iniciat. D’altra banda, s’ha creat el portal de transparència, però dins de l’Administració costa introduir els tràmits addicionals de penjar a la web, d’organitzar…