Entrevista a: Marc Arza / 16 de gener de 2018. Ajuntament de Reus.

• Considerant les competències que a hores d’ara tenen els ajuntaments i els serveis que realment s’acaben desenvolupant, vostè considera que es podria organitzar un altre tipus d’Administració que permetés aconseguir més coherència?

“Trobem a faltar és tenir polítiques i instruments de governança a escala regional”

En l’àmbit de la promoció econòmica, de fet, la normativa no preveu competències per a l’Ajuntament, per tant tot allò que fem ho fem perquè ens sembla absolutament necessari. Segurament qualsevol ciutat de més de 20 o 25 mil habitants caldria, però, que tingués aquesta competència i el finançament corresponent.

El problema més important que tenim a Reus, però, no és tant de competències, sinó d’àmbit d’actuació: pel que fa a la promoció econòmica, novament, en el nostre cas caldria que l’activitat de promoció i ocupació la poguéssim fer en un àmbit territorial més ampli que no l’estrictament municipal. Caldria poder actuar en l’àmbit del Camp de Tarragona, i especialment en el de l’àrea central. La major part de les polítiques econòmiques haurien de ser, almenys, en aquesta àrea, perquè la gent, allà on compra, es mou, es forma, etc., és a la zona que va de l’Hospitalet al Vendrell i de Salou a Valls, i en canvi la política de promoció econòmica la fem a escala municipal o a escala de Catalunya, i la feina que es fa des de l’àmbit regional és molt poca i en municipis molt petits. El que més trobem a faltar és tenir polítiques i instruments de governança a escala regional.

D’alguna manera, a fi d’atendre necessitats, doncs, les competències ens les inventem, i com que és un àmbit no reglat fem el que calgui perquè, al final, acaba pesant més l’auctoritas que no la potestas, però caldria poder treballar a escala regional.

• “No reglat”, però, tampoc acaba de ser exacte, no? Perquè sí que hi ha una llei que a nivell de l’Estat atura determinades polítiques, no?

“Hi ha polítiques de promoció econòmica que es poden fer amb pocs diners”

Les polítiques d’ocupació són molt cares perquè fer plans d’ocupació, de formació, estira molt el pressupost; per tant, si l’Estat ens diu que no en tenim la competència, i que no ens hi podem gastar diners, queda clar que ens limita molt. Però les polítiques de promoció econòmica, que són de facilitar, de fer d’intermediaris, de generar valor públic, d’estimular amb pocs diners l’associació econòmica, d’acollir projectes de fora, de treballar molt amb societats empresarials i patronals, són polítiques que es poden fer amb pocs diners, per tant la llei ens limita poc en aquest sentit. Ens agradaria poder fer més del que fem, és clar, crear infraestructures, etc., però en tot això que acabo d’esmentar, doncs, fins i tot la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LARSAL) ens limita poc.

• El veig molt optimista; per tant, no sé si podem parlar de competències impròpies o no, o de l’organització competencial que tenim

“Seguim treballant com abans de la LARSAL, (...) però la inseguretat jurídica és molt gran”

L’organització competencial que tenim a mi no m’agrada, m’agradaria tenir-ne una altra. El que penso és que, malgrat que la LARSAL ha volgut lligar de mans i peus la política municipal, la realitat és que així com inicialment vam pensar que ens limitaria molt, fins ara no ha estat així. Hi ha competències “impròpies”, com les de promoció econòmica, que desenvolupem i dins de les quals tenim, a més, gent treballant: podem mantenir les escoles d’adults, per exemple, etc. D’altra banda, és clar, no sabem si això es pot complicar l’any vinent, perquè pot passar que l’Estat ens demani comptes, però fins ara seguim treballant com abans de la LARSAL. Veurem com evoluciona: caldria que tinguéssim competències que ara no tenim, però ara és així. En la situació actual, la inseguretat jurídica és molt gran: ara sabem que el marc legal ens limita de fer coses que fem, en alguns casos fins i tot invertint a 3 o 5 anys vista, i aquest, és clar, és un context insegur.

• Que els ajuntaments estan infrafinançats, per tant, és una realitat.

“La situació d’infrafinançament es deixa sentir, sobretot, en inversions”

Jo crec que ara mateix la situació d’infrafinançament es deixa sentir, sobretot, en inversions. La nostra activitat del dia a dia s’ha limitat: abans teníem un pressupost de 370 milions i ara estem en 320, per tant hi ha hagut una contracció important, sí. Però les xifres diuen que allà on la contracció es fa notar més no és en el dia a dia, sinó en les inversions. L’Ajuntament de Reus, amb 100 mil habitants, hauria d’invertir 20-25 milions d’euros l’any, i en els moments de més alegria ho havia fet (fins i tot va haver-hi un període en què l’Ajuntament va invertir 400 milions d’euros): aquest any les inversions estaran sobre els 4 o 5 milions d’euros. N’hauríem d’invertir almenys 20 o 25, i això no passa.

• Hi ha hagut estratègies per a incrementar finançament?

“El que estem fent nosaltres és deixar la casa neta per a qui vingui després”

Hi ha hagut bàsicament estratègies per a adaptar-nos al finançament que tenim, perquè les vies d’ampliació són o bé pujar impostos, que no ho hem fet, o bé buscar fons europeus, que requereixen un cofinançament que no tenim; per tant, el que hem fet ha estat adaptar-nos al finançament que tenim.

També és veritat que venim d’un període molt especial, en què hi havia molt de deute, i per tant els darrers anys ens hem concentrat a reduir-lo: millorarem quan l’hàgim amortitzat, però ara mateix la situació és que no l’incrementem i el que tenim el dediquem en bona part a amortitzar. L’avantatge és que, com que ho estem fent així, després es podrà fer un altre tipus d’inversió, però de fet el que estem fent nosaltres és deixar la casa neta per a qui vingui després, i això sempre és una mica frustrant… [somriu]. D’aquí a cinc anys, qui vindrà podrà tornar a governar amb normalitat: el paper que ens toca fer ara és molt poc lluent.

• N’hem parlat una mica ja, però pel que fa a les accions que els Ajuntaments intenten dur a terme en relació amb atur/ocupació, què és el que més heu impulsat?

“El que fan els ajuntaments és fer de corretja de transmissió del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya”

Jo vaig ser responsable d’ocupació fa uns anys, ara ja no, per sort!… El que fan els ajuntaments és fer de corretja de transmissió del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). S’agafen els programes del SOC i es despleguen a escala de la ciutat: formació, plans d’ocupació, etc., i s’intenta obtenir una radiografia de la situació de la ciutat, veure quina és la demanda d’ocupació, les mancances que hi ha i anar complementant. Hi ha alguns programes més específics, com els de formació de cooperatives, els d’autonomia en l’autoocupació, etc., i després hi ha una part que la fem més des de Promoció Econòmica, amb el sector TIC, que és d’intentar reconvertir empleats no TIC en empleats TIC, perquè hi podria haver més ocupació si hi hagués més formació en aquest sentit.

L’Ajuntament, doncs, el que fa en matèria d’atur/ocupació és pagar els costos de l’estructura bàsica per a poder desplegar els programes del SOC. Per cert, no sé si això hi pot ajudar o no, però aprofito per dir que el SOC és, de llarg, en una cursa frec a frec amb l’Agència Catalana de l’Aigua per veure què funciona pitjor de la Generalitat: caldria dinamitar-lo i tornar-lo a crear. No sé si això pot constar enlloc, però és important.

• Tres o quatre raons?

“El SOC és una estructura funcionarial extraordinàriament tancada, sense cap mena de vocació de servei”

Bàsicament perquè és una estructura funcionarial extraordinàriament tancada, sense cap mena de vocació de servei: treballar-hi és difícil perquè no tenen ganes d’ajudar-te. En part pel SOC i en part per la normativa europea, el nombre de justificacions que cal fer t’arriben a fer dubtar de si ha valgut la pena promoure els seus plans. Cal tancar-lo i tornar-lo a obrir.

• Finançament i serveis: en què ha calgut mantenir la inversió tant sí com no, en termes generals, en l’estructura municipal?

“Hem crescut en serveis socials, s’ha mantingut la inversió en ocupació, i ens hem concentrat a mirar de mantenir la dignitat de la ciutat”

En serveis socials, per la crisi que s’ha deixat sentir tant durant els darrers anys en la nostra societat: aquí és on ens hem hagut de concentrar, amb beques, habitatge, treballant en qüestions de pobresa energètica que finalment són de pobresa, etc. També ens hem hagut de concentrar en ocupació, tot i que sabíem que els efectes no es deixarien veure a curt termini, i malgrat que aquesta problemàtica fos de context i no depengués del que poguéssim arribar a incidir des de l’Ajuntament.

Per tant, no només no hem reduït, sinó que hem crescut en serveis socials, s’ha mantingut la inversió en ocupació, i ens hem concentrat també a mirar de mantenir la dignitat de la ciutat: neteja, etc.: no hi hem fet grans infraestructures, però hem cuidat i mantingut la ciutat perquè pogués ser la ciutat que vol ser en termes de promoció, etc.

• Us n’heu sortit? Perquè aquests àmbits tenen a veure amb competències…

“Ens n’hem anant sortint gràcies a la normativa de la Generalitat”

Sí, sobretot per la feina que ha anat fent la Generalitat. En els moments més durs de problemes en habitatge, per exemple, trucàvem als bancs i els bancs ens ignoraven. Gràcies a la normativa que la Generalitat ha anat organitzant això s’ha pogut revertir. També pel gran parc d’habitatge que van concentrar els bancs es van adonar que potser els convenia crear lloguer social. De fet, ara ens entenem. Ens n’hem anant sortint gràcies a la normativa de la Generalitat, i ara que aquestes normes ja no estan en vigor, alguns interlocutors que han entès que és millor fer-nos cas que no pas ignorar-nos segueixen treballant amb nosaltres.

• Parlem de participació ciutadana? Com podríem definir les estratègies de l’estructura municipal en aquest sentit?

“Si ho hem de mostrar tot, una part de la política no la podrem fer”

La pràctica és que els darrers anys, per demanda social i perquè alguns partits s’ho han pres molt al peu de la lletra, s’ha fet una gran política de transparència, i de fet a la participació hi dediquem una part del pressupost municipal.

La meva opinió és la de Byung-Chul Han, que desenvolupa en els seus llibres A l’eixam i La societat de la transparència: quan el vaig llegir, jo que ja no era un fan de la transparència, vaig sentir-hi molta afinitat. No hi estic absolutament d’acord, però molt sí. Ell planteja que la solució no és la transparència, que si no hi ha confiança, per molta informació que donis, aquesta no és la solució. Es genera més desconfiança com més informació hi ha si no repares la confiança. Ser transparent en dades sense posar-hi narrativa no genera millora. De vegades, la maquinària municipal és molt complexa, i si no hi poses un guió, si només aboques informació, no resols res. Aquest autor diu que la política necessita secret. Jo també ho penso: crec que necessita, si més no, discreció. Cal buscar equilibris, casar interessos diversos, etc., i això demana discreció. Si ho hem de mostrar tot, una part de la política no la podrem fer. Per exemple, quan parlem de subvencions: nosaltres coneixem més la complexitat de les diferents situacions, sabem que si impulsem per un costat podrà repercutir en un altre, sabem que hi ha gent que si l’ajudes sortirà endavant, que pots compensar aquell que en un altre moment ha col·laborat en un altre àmbit, etc. No és generar dinàmiques fosques, són dinàmiques necessàries.

• Llavors, quines formes de participació serien efectives?

“Represento gent que no necessàriament vol participar”

Crec que els regidors hem de saber a qui representem. La CUP és a l’extrem de representar gent que vol participar molt, jo represento gent (em vaig presentar primer des de CiU i, de fet, la segona vegada també) que no necessàriament vol participar. És gent que vol que li resolgui els problemes, a qui la democràcia representativa li va bé, que no té ganes d’anar a assemblees, que em vota perquè ho faci jo. Per això em miro la participació amb certa distància. Si no ho fem bé, ja ens faran fora.

• Llavors… quin model de ciutat seria el millor, un model de ciutat participat?

Reus és una ciutat molt viva: quan fem plans estratègics, quan fem el POUM, quan ens reunim perquè tenim una plataforma de debat sobre la crisi, hi participa molta gent, però això ja ho fèiem als anys noranta.

• Quant a planificació urbanística, doncs?

“El nostre model és el de ciutat compacta”

Tenim el POUM, no ens inventem el model de ciutat: el govern socialista anterior ja tenia aquest model comptant amb nosaltres. El nostre model és el de ciutat compacta, hem d’intentar treure cotxes del centre amb rondes, introduir la bicicleta més eficaçment, pacificar el trànsit, etc.

• Quina seria la millor organització territorial?

“No tenir cap nivell de governança sobre l'esfera de ciutat ens costa molt”

Vist des de Reus… em seria igual si parlem de sumar Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre o no: si fos de nivell provincial, la nova organització, hauríem de tenir dues seus, però seria important sumar. El més important, però, és que es generi un nou nivell de governança amb competències i amb finançament a nivell metropolità; com a mínim el continu urbà del Camp de Tarragona amb Reus, Salou, Cambrils, Vila-seca, Tarragona. Això com a mínim, perquè aquí tant en transport com en altres aspectes funcionem com una sola ciutat, per tant no tenir cap nivell de governança sobre aquesta esfera ens costa molt.

• Per acabar, creu que caldria reduir municipis?

“No tenir cap nivell de governança sobre l'esfera de ciutat ens costa molt”

Jo diria que no, que no cal. Reduir ajuntaments no és la fórmula per a reduir despesa, perquè l’estructura que tenim sobre la major part de municipis petits és gratis, ja que la gent no cobra i en canvi ens aporta molt, aquesta estructura. No, no ho veig indispensable: una altra cosa és que les províncies són massa grans per a poder donar serveis a municipis petits, i els consells comarcals són en general un zero a l’esquerra, per tant caldria trobar la manera de fer-ho millor. Potser tindria sentit mancomunar serveis entre municipis petits o entre municipis petits i ciutats.