Entrevista a: Núria Bosch Roca / 30 de novembre de 2017

• Considerant les competències que actualment tenen els ajuntaments, els serveis que realment acaben donant i els que considera que podrien donar millor que una altra Administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell i quins demanaria per als ajuntaments? (Evidentment, entenem que la resposta és diferent en funció de la grandària poblacional)

“Caldria el traspàs de competències de les comunitats autònomes als nivells locals. El problema és tenir massa nivells”

Crec que per sobre dels ajuntaments, actualment les comunitats autònomes tenen el màxim de competències que poden tenir: pot haver-hi algunes qüestions com el que passa aquí a Catalunya, que encara no estan cedides les beques, però crec que les comunitats autònomes tenen moltes competències. En tot cas, es podrien cedir competències a les comunitats autònomes pel cantó dels ingressos, amb més capacitat normativa i de gestió sobre els impostos cedits. Potser el que caldria seria el traspàs de competències de les comunitats autònomes als nivells locals.

Si mirem uns altres estats (Regne Unit, estats nòrdics, etc.), veiem que hi ha dues grans diferències respecte de nosaltres: serveis socials (en altres països fan més coses en el nivell local) i educació (bàsicament fan primària). Aquí, però, per a cedir això tenim un problema, que és que tenim molts municipis petits i la seva capacitat de gestió és molt petita. Aquests altres països ho han aconseguit a partir de la fusió de municipis, però per a nosaltres, per la nostra idiosincràsia, resulta inviable. Per tant, hauríem de plantejar-nos tenir un nivell supramunicipal per tot això. Com ho fem? Ho hem de veure de manera no uniforme: als municipis grans se’ls podria cedir algunes competències i als petits no, però sí que caldria transferir als nivells supramunicipals. El problema és tenir massa nivells: aquí en tenim molts, i s’ha de simplificar; però és clar que s’ha de tenir el nivell supramunicipal per a poder assumir competències des de les comunitats autònomes i així equiparar-nos a altres països europeus on les entitats locals tenen gran capacitat.

• En trobades monogràfiques que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació amb el finançament: els ajuntaments de l’estat espanyol estan infrafinançats. Però quina és la part que hauria de correspondre a les administracions locals? Això ha d’anar acompanyat d’un increment de competències?

“Els ajuntaments fan molts serveis no obligatoris, alguns dels quals els fan substituint una altra Administració i, uns altres, moguts per la demanda ciutadana”

Els ajuntaments fan molts serveis no obligatoris, alguns dels quals els fan substituint una altra Administració i, uns altres, moguts per la demanda ciutadana. Molta de la insuficiència financera ve per aquí. Per tant, caldria una clarificació competencial i fer-hi una reforma que tingués en compte aquests serveis que realment fan els ajuntaments.

• Quines estratègies poden adoptar els ajuntaments per incrementar els ingressos sense col·lidir amb la Llei 27/2013, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local?

Com a estratègia per a incrementar els ingressos, els ajuntaments poden augmentar els tipus impositius (IBI, etc.), perquè encara no arriben als límits.

• Continuant amb aquesta llei, quines són les conseqüències de la seua aplicació? (Aspectes negatius i positius).

“És una llei, la 27/2013, que limita molt l’acció dels ajuntaments”

Jo penso que aquesta llei limita molt: limitar, per exemple, el dèficit no té massa sentit. Limita l’acció dels ajuntaments quan, actualment, en conjunt els ens locals espanyols tenen superàvit. El marc legislatiu actual també limita, perquè no es pot dedicar aquest superàvit si no és a amortitzar el deute, quan es podrien fer inversions o més serveis. Per tant és una llei, la 27/2013, que limita molt l’acció dels ajuntaments.

L’any 2016, el sector públic espanyol va complir l’objectiu imposat per Brussel·les gràcies al superàvit dels ajuntaments. Per tant, el pes dels comptes públics ha recaigut en els ajuntaments. Això limita molt i no és just amb l’esforç fet.

• Quins models de finançament local d’altres països considera més adequats? Són extrapolables a casa nostra?

“Jo estaria per un model com el que tenen els països federals europeus que es basen en impostos sobre la propietat immoble, la renda o l’activitat econòmica”

Jo estaria per un model com el que tenen els països federals europeus (Alemanya, Bèlgica, Suïssa, etc. ), que es basa en un impost molt fort sobre la propietat immoble, però també en impostos que provenen de la renda o de l’activitat econòmica. Crec que aquests dos puntals són molt importants, perquè l’impost sobre la propietat immoble dona molta estabilitat ja que no depèn del cicle econòmic: pots predir els ingressos i això dona estabilitat, més enllà de si l’economia va bé o no. És efectiu, però no creix amb l’economia, per tant tenir com a complement un impost sobre la renda o l’activitat econòmica compensa, perquè quan l’economia creix també ho fa aquest impost.

• En termes de finançament, quina seria l’organització territorial (comarques, àmbits funcionals, províncies) que més convindria a localitats petites? I a les grans? Poden tenir-hi encara algun paper les diputacions o són definidament obsoletes?

Les diputacions crec que fan un servei molt útil perquè presten serveis de caràcter supramunicipal, però el problema és que n’hi ha massa, de nivells: comarca, diputació, etc. Si es vol tenir la vegueria hauria de ser per a substituir algun d’aquests nivells. La comarca existeix, però jo crec que no ha fet el rol que inicialment se li va donar: crec que té poques competències. Crec que comarca i diputació és massa.

• En aquest sentit, considera suficientment articulades les àrees metropolitanes?

A ciutats com Barcelona o València cal tenir un ens de caràcter supramunicipal i, per tant, no cal que hi hagi una comarca. Hi ha qüestions bàsiques de planificació urbanística, de transport… que s’han de poder coordinar bé. Crec que en aquest sentit l’Àrea Metropolitana de Barcelona funciona bastant bé.

• Creu que caldria reduir el nombre de municipis? Seria un estalvi com s’ha argumentat des d’algunes perspectives? En quin sentit?

“Fusionar municipis no garanteix tenir unes economies d’escala”

Fusionar municipis no garanteix tenir unes economies d’escala, sobretot en zones rurals, on els municipis estan molt allunyats. Aquestes fusions, a nivell cultural no s’accepten, entre altres coses perquè això vol dir també pèrdua de representativitat política. Seria un estalvi però caldria fer-hi una anàlisi molt acurada perquè en certes zones no n’hi hauria, d’estalvi.