Entrevista a: Rafael Ruíz González / 29 de novembre de 2017

• Considerant les competències que actualment té un ajuntament com el seu, els serveis que realment acaba donant i els que considera que podria donar millor que una altra Administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell i quins demanaria per a la seva Administració?

“Les administracions que tenen competències que no exerceixen i que al final recauen en l’ajuntament, les cedissin a aquest, perquè és on la ciutadania truca a la porta per a qualsevol cosa”

Cediria pocs serveis a altres administracions de més nivell, perquè en l’Administració que crec és en la de nivell local. El que sí que faria és que les administracions que tenen competències que no exerceixen i que al final recauen en l’ajuntament, les cedissin a aquest, perquè és on la ciutadania truca a la porta per a qualsevol cosa.

Nosaltres, per exemple, en temes educatius, que son competència autonòmica, hem millorat molt aquesta legislatura, tenim un contacte directe amb la Conselleria d’Educació, però a les escoles fem moltíssimes coses que no ens corresponen.

En temes de seguretat ciutadana hi ha molta mancança de personal, tant de guàrdia civil com de policia nacional, gràcies al ministre Montoro. La policia local fa moltes tasques de seguretat ciutadana, quan la seguretat ciutadana és una competència única i absoluta de la policia nacional.

A partir d’aquí, és evident que els ajuntaments absorbim moltes de les coses, però jo no me’n queix i intent tenir bona cooperació i coordinació amb les altres administracions. Crec que en tenim, sobretot ara amb el Govern Balear, amb el Consell Insular per descomptat i amb la resta d’ajuntaments. Amb el Govern Central ens costa un poc més. És una reflexió general, perquè em costa molt no assumir responsabilitats, encara que no siguin legalment pròpies de l’ajuntament.

• En molts encontres que hem fet en el marc d’aquesta plataforma d’arc mediterrani amb les administracions, sobretot en el cas de l’Administració autonòmica, els participants consideren que hi ha una situació d’infrafinançament, especialment vinculable als territoris d’aquest arc mediterrani, València, Balears, Catalunya… En el cas de Balears, aquest infrafinançament també el noteu en l’Administració local? Quina part creus que correspon a l’Administració local dins d’aquesta situació genèrica d’infrafinançament o de problemes d’infrafinançament?

“Tenim sous i no els podem gastar per una llei d’estabilitat pressupostària que no et deixa contractar personal, que no et deixa utilitzar el superàvit”

La meva presidenta és una gran lluitadora pel finançament de les Illes Balears i estan fent pinya. També la línia que menys o més tenim els que governem ara a les Illes és anar buscant solucions factibles, pràctiques i realitzables. Solucions per a augmentar ingressos, com per exemple, posar un impost de turisme sostenible a tota la comunitat autònoma. En aquesta ciutat, com a segona ciutat de les Balears i capital de les Pitiüses, hem sigut un dels grans defensors en l’adopció de l’impost de turisme sostenible. Si els anteriors governs del Partit Popular no haguessin llevat aquest impost que ens dona, ara tindríem una situació econòmica molt millor, sobretot per a la comunitat autònoma.

La situació econòmica d’aquest ajuntament és molt bona. Si tot va bé, amb el pressupost més inversor de la història acabarem la legislatura, o fins i tot a l’abril d’aquest any, amb deute zero. D’això, no podem queixar-nos-en. Del que ens queixem és que tenim sous i no els podem gastar per una llei d’estabilitat pressupostària que no et deixa contractar personal, que no et deixa utilitzar el superàvit. Una llei, una mesura estatal, que estaria molt bé per a administracions que tenen deute i estan arruïnades, però no per ajuntaments que estan sanejats. Per la qual cosa, evidentment, jo sostinc que Balears, des de fa molts anys, tota la democràcia, n’aporta deu a l’Estat i en rep un, i que hi ha autonomies que n’hi donen un i en reben deu. I això s’ha de revisar perquè, si no, hi ha gent que no està a gust en aquest Estat, que no té una finançament equànime.

• Entrant en el tema de la promoció econòmica, que és una competència estatal però dins de la promoció de cara a millorar l’atur, o l’ocupabilitat, quines accions heu pres des de l’ajuntament d’Eivissa?

“Tenim mancances en temes socials pel fet de ser una destinació turística capdavantera mundialment, amb uns ingressos brutals, però on la riquesa no s’ha distribuït”

Tenim una ciutat molt dinàmica econòmicament, amb unes ràtios d’atur molt baixes comparades amb la resta de l’Estat, per damunt de la mitjana europea fins i tot. A més, al juliol i l’agost tenim plena ocupació. Els nostres problemes més importants no són d’atur, sinó mancances en temes socials. Problemes socials i d’afers socials pel fet de ser una destinació turística capdavantera mundialment, amb uns ingressos brutals, però on la riquesa no s’ha distribuït. Però la dreta d’aquesta illa no ha cregut en els serveis socials i, per exemple, no tenim un alberg en condicions per als sense sostre, encara que l’illa d’Eivissa sigui una illa referent del luxe.

D’altra banda, tenim una molt bona Conselleria de Treball que fa molt bones polítiques, com els programes de lloguers qualificats, de majors, d’aturats que treballen a l’Ajuntament.

Però insistim en la necessitat de poder contractar personal. Nosaltres podríem contractar vint-i-cinc policies més i administratius que farien falta, però no podem.

• I consideres que aquesta mena de despesa que podries realitzar efectivament si t’ho permetés la llei, tindria una prioritat social com em comentes? Penses que la inversió en el tema social és una prioritat?

Per a nosaltres, el tema social és una prioritat. La ciutat d’Eivissa té més activitat econòmica que tota l’illa de Menorca, per exemple. El que hem de fer és compensar tots els desajustos que el turisme de masses i el turisme d’èxit ens provoca.

• Teniu iniciatives obertes en relació amb la participació ciutadana?

Quant a la participació, hem sigut el primer ajuntament de l’illa a tenir pressupostos participatius. Hem destinat mig milió d’euros al consell de participació ciutadana. Aquest consell l’hem reactivat després que el Partit Popular el deixés inactiu durant els quatre anys que va governar.

També hem posat en marxa la regidoria de Participació Ciutadana i el Portal de la Transparència, amb un contingut que està per damunt de les exigències que demana la transparència internacional.

• Hi ha dues últimes qüestions. Us plantegeu, sobretot després de l’època postbombolla immobiliària, la definició del model de ciutat, del model fins i tot d’illa? Com veieu aquesta articulació poble-ciutat? Quin és el model territorial que penseu que caldria posar en l’horitzó? Cap on anem des del punt de vista de l’articulació del territori, de la relació de la Vila d’Eivissa amb la resta de ciutats, que és una cosa molt específica en el cas d’aquesta illa? Quina és la política que penseu que aquí s’ha d’impulsar?

Com a ciutat, solament podem considerar Eivissa. La resta són pobles o municipis molt extensos. Nosaltres som el municipi més petit i més poblat, amb una població fixa de 50.000 residents i una població flotant de 15.000 persones que venen a treballar i fan vida a la ciutat, però que dormen fora.

“El cas de la Vila no és comparable amb altres municipis, i per això es fa molt difícil parlar del model territorial de l’illa”

El cas de la Vila no és comparable amb altres municipis, i per això es fa molt difícil parlar del model territorial de l’illa. Pel que fa a la ciutat ho tenim clar. Un pla general que vetlla per l’habitatge públic, posant restriccions i ordenant els terrenys que queden per edificar. També fent polítiques d’habitatge que obliguin els promotors privats a destinar part del seu terreny a habitatge públic, ja que una de les conseqüències de l’esclafit de la bombolla immobiliària és que som el municipi amb el metre quadrat d’habitatge més car de tot Espanya. L’accés a l’habitatge és un autèntic drama.

El model territorial, l’aconseguirem quan l’Estat vetlli per la sostenibilitat. No podem morir d’èxit i no podem posar límits fins que no sapiguem quina és la nostra capacitat. Una de les propostes que faré al Consell d’alcaldes és elaborar un estudi rigorós de la capacitat de càrrega d’aquesta illa. No sabem quants vaixells tenim, ni quants cotxes tenim, ni els turistes que ens visiten el mes d’agost, etc. Solament tenim estimacions i ens queda molt d’espai per treballar i ordenar, per investigar com podem fer que l’èxit del turisme no vagi en detriment del resident i que no hi hagi un divorci que comença a veure’s entre resident i turista.

Se’ns coneix poc pel nostre patrimoni, sent com som ciutat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Existeix una Eivissa tradicional i patrimonial, amb les muralles renaixentistes més ben conservades de tota la Mediterrània i que són molt poc conegudes a la Península. Cal visitar l’illa en temporada baixa, a l’octubre, al maig, a l’abril… Que és el millor moment per a visitar aquest territori.

• Darrera qüestió. Al municipi, fins i tot més enllà del municipi, sou una illa i teniu limitacions: infraestructura i equipaments que són prioritaris que cal ubicar, que cal construir, que cal demanar…

“En referència a les infraestructures, l’Estat té un dèficit històric amb aquesta illa, amb infraestructures hidràuliques, de depuració, de dessalinització, etc.”

En referència a les infraestructures, l’Estat té un dèficit històric amb aquesta illa, amb infraestructures hidràuliques, de depuració, de dessalinització, etc.

L’aigua que surt de les aixetes és aigua dessalada. Tenim una dessaladora construïda que va costar 90 milions d’euros i que no està en funcionament. Hem de reconèixer que estem millor que fa deu anys, però l’estiu passat vam estar a punt de quedar-nos sense aigua dessalada, perquè les nostres dessaladores no estan preparades per a abastir tanta gent que ens visita. Imagina’t un turista en un hotel que de sobte ha de dutxar-se amb aigua salada. Però el problema no és tant per al turisme, sinó per als nostres residents, per als barris que han estat dutxant-se amb aigua salada fins fa molt poc.

A més, tenim un autèntic problema de depuració d’aigües. La platja més important que tenim a la ciutat l’hem hagut de tancar diverses vegades els últims anys per abocament d’aigües fecals. Ara, gràcies al Govern Balear i al Consell Insular, hem canviat un emissari que ha solucionat el problema, però necessitem la depuradora que l’Estat es va comprometre a fer.

Amb el tema d’infraestructures hidràuliques tenim molts problemes per manca d’inversions, perquè, com que nosaltres funcionem bé, com que tenim una bona economia gràcies al turisme i anem funcionant, l’Estat inverteix en altres territoris molt més que no aquí.

L’illa, en temes d’aigua, té els problemes que té i molts dels visitants no en són conscients. Ja estan molt conscienciats amb el medi ambient als seus països del nord d’Europa, però no tant quan venen de vacances.