Entrevista a: Valentí Junyent / Divendres 4 de maig de 2018

• Considerant les competències que actualment té l’Ajuntament de Manresa, els serveis que realment acaba donant i els que considera que podria donar millor que una altra Administració, quins serveis cediria a administracions de més nivell i quins demanaria per a la seua Administració?

“L’ajuntament acostuma a tenir més competències que dotació de finançament per a executar-les”

Primer caldria definir de forma clara quines competències assumeix l’ajuntament, ja que hi ha dues grans dificultats. D’una banda, que l’ajuntament acostuma a tenir més competències que dotació de finançament per a executar-les, per tant no sempre pot donar resposta a les necessitats de la ciutadania de la manera que es voldria. De l’altra, sovint hi ha competències autonòmiques que estan molt vinculades a la realitat municipal. Caldria garantir el finançament estable d’aquestes competències autonòmiques i establir mecanismes participatius clars mitjançant els quals els ajuntaments poguessin col·laborar en l’elaboració dels criteris d’adjudicació i d’elaboració de les accions.

Els governs municipals són els que coneixen millor les necessitats de la seva població i tenen un contacte permanent amb els agents socials del municipi, però no poden executar les solucions a les demandes per manca de competències, finançament o possibilitats de participar en l’establiment de criteris de despesa pública quan no es tenen les competències.

• Considera que l’Ajuntament ha hagut d’assumir competències impròpies durant la darrera legislatura?

“La divisió territorial s’ha de definir i les competències han d’anar sempre acompanyades de finançament adequat”

Pel que fa a competències, tot parteix de la manca de definició de quina és la divisió administrativa de futur que volem; si l’estructura és ajuntaments, consells comarcals, diputacions o vegueries i Govern, la divisió territorial s’ha de definir i les competències han d’anar sempre acompanyades de finançament adequat. Cal decidir la divisió administrativa i territorial amb una certa urgència, ja que, si no, el finançament no arriba i les competències estan diluïdes entre les diferents administracions.

• En les trobades monogràfiques que ja hem fet amb ajuntaments, hi ha un consens molt evident en relació amb el finançament: els ajuntaments de l’Estat espanyol estan infrafinançats. Però quina és la part que hauria de correspondre a les administracions locals? Això ha d’anar acompanyat d’un increment de competències?

“L’Ajuntament de Manresa no ha retallat ni disminuït cap servei”

L’Ajuntament de Manresa, com molts altres, ha patit retallades en el seu finançament, però no ha retallat ni disminuït cap servei. En canvi, això ha anat en detriment d’inversions pròpies en equipaments i infraestructures, així com subvencions a entitats i altres despeses, per no reduir els serveis donats a la ciutadania. Les competències sempre haurien d’anar acompanyades del finançament adequat per a poder exercir-les, ja que sinó no té sentit disposar de la competència.

• Quines han estat les estratègies que ha adoptat el seu ajuntament per a incrementar els ingressos?

“S’han prioritzat els serveis, especialment aquells vinculats a serveis socials”

Aquest any 2018 és el primer que es poden començar a fer inversions, ja que els índexs d’endeutament ja permeten demanar finançament extern. L’estratègia principal ha estat reduir la despesa (en inversions i subvencions principalment) sense eliminar serveis a la ciutadania. Tot i que la reducció d’inversions i subvencions també té implicacions en el benestar a la ciutadania, s’han prioritzat els serveis, especialment aquells vinculats a serveis socials i a contribuir a la millora de la situació de les persones en risc d’exclusió social.

També s’ha intentat estimular els actors econòmics, ja que els impostos vinculats suposen el 25% dels ingressos de l’Ajuntament. Però a escala municipal no tenim gaires opcions d’incrementar els ingressos que no suposin una pujada dels impostos econòmics, cosa que tampoc és beneficiosa per la ciutadania, ja que han d’estar equilibrats.

• En l’apartat de promoció econòmica, la majoria dels ajuntaments aposten per accions que puguin pal·liar l’atur estructural que patim, però considerant que l’ocupació és una competència autonòmica, què poden fer realment els ajuntaments en aquesta àrea? Què han pogut fer concretament al seu municipi?

“L’Ajuntament de Manresa ha impulsat el Pacte de Ciutat per la Promoció Econòmica i la Cohesió Social”

L’Ajuntament de Manresa ha impulsat el Pacte de Ciutat per la Promoció Econòmica i la Cohesió Social. Durant la primera etapa es va centrar principalment en mesures per a redreçar situacions de risc d’exclusió social, pobresa i vulnerabilitat. En la darrera legislatura s’ha renovat el Pacte, posant més èmfasi en la promoció econòmica, comptant amb la participació dels principals agents econòmics i socials. També s’ha fet un seguit de polítiques formatives adaptades a les necessitats específiques del sector del metall, a més d’una aposta clara per la innovació amb l’impuls del Centre Tecnològic de Manresa (CTM).

Com comentes, les polítiques de creació d’ocupació es fan des de les entitats supramunicipals, l’ajuntament només pot decidir quins perfils són els prioritaris a l’hora d’aplicar els plans d’ocupació. En funció de les necessitats del municipi es prioritzen perfils diversos, però les quanties i característiques dels plans venen determinades per la Generalitat.

• En un context de pressupost limitat (per la crisi i per la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local), quines han estat les prioritats en la prestació de serveis? Quines despeses s’han marcat com a ineludibles?

“S'han prioritzat els serveis socials en detriment de despeses d’inversió i subvencions”

Durant aquest context de pressupost limitat i de necessitat d’ajustar el deute, l’Ajuntament de Manresa no ha eliminat cap servei i s’han prioritzat per sobre de tot els serveis socials i els ajuts a les famílies i les persones. Aquesta ha estat l’única despesa que ha anat augmentat, tot i que menys del que ens agradaria, i si sorgeixen noves necessitats sempre es prioritza la seva cobertura. Com hem dit abans, aquesta priorització ha anat en detriment de despeses d’inversió i subvencions.

La segona prioritat és el manteniment de la ciutat i la via pública, que finalment ara que hem aconseguit ajustar el deute podem començar a atendre. Aquest any s’està implementant un pla de xoc per a millorar els espais urbans, amb l’ajuda financera de la Diputació. S’ha elaborat un estudi sobre les necessitats de la ciutat i es començaran a implementar algunes de les mesures vinculades a la millora de carrers i voreres, així com de parcs infantils. Per la despesa que suposa no es podrà implementar la totalitat del pla, però es podran iniciar les accions més prioritàries.

• Quines iniciatives s’han impulsat al seu municipi per a aconseguir una participació real de la població? Quines poden haver estat les limitacions si no s’ha aconseguit aquesta participació real?

“Tot i que els processos participatius de Manresa tenen cada cop més canals de participació (..) costa arribar a altres grups o perfils de ciutadans”

L’Ajuntament de Manresa ha fet una aposta per l’obertura de les institucions a la ciutadania; entre les diferents mesures efectuades, destaquem la creació dels consells de Participació, d’Infants, Sectorials (per diferents àrees temàtiques) i Territorials (per districtes).

Des de l’any 2015 s’elaboren pressupostos participatius anuals i ha anat millorant-se’n el model. Cada districte té una quantitat de 200.000 € i els projectes no poden superar els 50.000 €, de manera que es fan un mínim de 4 propostes per districte. Un cop es fa la revisió tècnica de les propostes amb les esmenes pertinents, s’inicia el procés de debat previ a la votació amb una exposició itinerant dels projectes a votació, espais de debat en línia i una jornada de presentació de les propostes. D’aquesta manera es vol aconseguir que la iniciativa arribi al màxim de població possible i la ciutadania tingui el màxim de canals possibles de participació.

Finalment es fa la votació i en aquesta darrera edició s’ha ampliat l’edat de participació, permetent votar a partir dels 12 anys. D’aquesta manera s’aconsegueix també donar continuïtat a la participació política iniciada en el Consell d’Infància, que es fa amb alumnes de 5è i 6è de primària, que no tenen altres opcions de participació política fins a l’edat de votació.

Tot i que els processos participatius de Manresa tenen cada cop més canals de participació, sovint interpel·len principalment les persones que estan vinculades a una entitat o associació i costa arribar a altres grups o perfils de ciutadans. La participació ha anat augmentant significativament en cada edició, i s’ha passat de les 400 persones el 2015 a 2.988 persones, un 4,73% del cens, el 2016. El 2017 va ser un any excepcional, perquè van votar 6.228 ciutadans, el 9,84%. Però ens queda feina per fer, perquè el 2018 han votat 2.826 persones, el 4,2% del cens, i els nostres esforços van dirigits perquè hi hagi el màxim nombre de vies de participació possible.

Els processos participatius també tenen dificultats, ja que sovint participen les mateixes persones i els mateixos representants d’entitats en les diferents taules de coordinació. Es troba a faltar una obertura més gran, però és molt difícil arribar a una major diversitat de persones. Obrir la porta a la participació no implica que la gent hi participi, el repte està a aconseguir la implicació i la participació del màxim nombre de gent possible, aconseguint que se sentin interpel·lats i interessats, i puguin arribar a fer seus els processos on participen.

• I quines iniciatives porta a terme per a aconseguir la màxima transparència de l’Administració?

“La Llei de Transparència de Catalunya ha estat un element facilitador i accelerador”

Una de les maneres d’obrir les institucions a la ciutadania és la transparència, i a Manresa fem també una clara aposta per tenir la màxima transparència possible. L’Ajuntament de Manresa ha obtingut molt bones avaluacions en els diversos índexs de transparència (Infoparticipa de la UAB, Índex de Transparència dels Ajuntaments, etc.). Els indicadors dels índexs es modifiquen cada any i per a poder tenir una bona avaluació has d’anar actualitzant, ampliant i millorant constantment les pràctiques de transparència. L’objectiu és caminar cap a una millora en la transparència dels processos de govern.

Hi ha una predisposició clara a tenir la màxima transparència i procurem tenir el màxim d’informació disponible a través del web. La transparència procedimental és total, es publica la informació de tots els processos i concursos públics i la del personal també, donant el màxim de dades possible.

Aquest procés té les seves dificultats, no només perquè incrementa la càrrega de feina sinó especialment perquè provoca reticències; no tots els membres del ple estan sempre disposats a compartir tota la informació, ja que la seva dedicació política no és exclusiva (com ara publicar les dades patrimonials).

La Llei de Transparència de Catalunya, que és una de les més exigents i estrictes d’Europa, ha estat un element facilitador i accelerador d’aquesta tasca, ja que imposa un seguit d’obligacions que per a nosaltres no han estat gaire difícils, perquè ja teníem una voluntat explícita de transparència. A més, qualsevol ciutadà pot demanar la informació que vulgui sobre les activitats de l’Ajuntament i sota imperatiu legal s’ha de satisfer la demanda sense necessitat que aquesta estigui justificada o s’indiqui la seva finalitat.

• Després del període postbombolla immobiliària, què diria que ha canviat en la planificació urbanística? Quin és el model que han seguit al seu municipi?

La iniciativa més significativa en planificació urbanística ha estat l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) entre aquesta legislatura i l’anterior. Aquesta ha estat l’eina urbanística bàsica que s’ha treballat més els darrers sis anys; durant la primera legislatura es va aprovar inicialment, però ara ja s’ha aprovat definitivament amb algunes modificacions fetes en aquesta segona legislatura.

• Quines són les prioritats del seu municipi quant a infraestructures i equipaments?

Les prioritats actuals són viaries i d’adequació de la mobilitat de la ciutat, ja que han estat els més endarrerits com a conseqüència de la falta de inversió pròpia a la ciutat. S’han anat fent equipaments sanitaris i esportius, així com els equipaments que no són competència de l’ajuntament (equipaments escolars, per exemple), per als quals hem cedit els terrenys.

Hem aconseguit una federació amb la Universitat de Vic i formem part d’un projecte que ens sentim nostre com a ciutat, UVic-UCC (Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya). També es treballa en una ampliació de la seu de la Universitat a Manresa.

• Quina seria l’organització territorial (comarques, àmbits funcionals, províncies) que més convindria a la seua localitat? Poden tenir encara algun paper les diputacions?

“Els consells comarcals mancomunen serveis, no caldria que tinguessin una estructura específica”

Partint de l’actual, l’organització territorial ideal seria: ajuntaments, consells comarcals, vegueries o diputacions ampliades i Govern de país.

Els consells comarcals haurien de ser consells d’alcaldes, enlloc de ser entitats de gestió. Tot i que els consells comarcals mancomunen serveis, no caldria que tinguessin una estructura específica. A la comarca del Bages hi ha mancomunats els serveis d’aigües, residus, sanejament i amb el fet de poder tenir un govern nou com el de la vegueria, no caldria que el consell comarcal tingués tanta estructura, i es convertís en un consell d’alcaldes amb trobades periòdiques per a la presa de decisions. De fet, actualment els serveis mancomunats ja funcionen per consells, com ara el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, on el Consell Comarcal del Bages també està representat.

• Creu que caldria reduir el nombre de municipis?

“La distribució per municipis és la divisió en la qual la ciutadania se sent més identificada”

Considerem que mancomunant serveis no caldria una reducció del nombre de municipis. Per exemple, hi ha municipis del Bages que comparteixen secretari i interventor o enginyer i arquitecte i així les estructures administratives son més eficients. La distribució per municipis és la divisió en la qual la ciutadania se sent més identificada, i així poden escollir els representants del municipi on han construït la seva identitat. Mancomunar serveis i compartir figures de l’administració local és més que suficient, sense necessitat d’eliminar o ajuntar municipis.

• Canviant de tema, s’ha produït o hi ha previsió que es produeixi una definició col·lectiva del model de ciutat?

“El Consell de Ciutat també és un ens global on qualsevol persona pot participar i fer propostes”

No hi ha un procés o debat global sobre el model de ciutat, però a nivell sectorial sí que es treballa en aquest sentit; els consells sectorials son vies de participació que permeten contribuir en la definició del model de ciutat. Per exemple, des de la Taula de la Gent Gran es debat sobre la necessitat d’una ciutat més amable, sense barreres, amb baranes per a ajudar a la mobilitat a les pujades, etc. Per exemple, Manresa ha estat declarada Ciutat Amable amb la Gent Gran per la ONU i Ciutat Amiga de la Infància sota el compliment d’uns criteris concrets.

El Consell de Ciutat també és un ens global on qualsevol persona independentment del barri o del sector a què pertanyi pot participar i fer propostes, i així esdevé una porta d’entrada de peticions que se celebra un cop l’any. Aquest consell té una Comissió Permanent que es reuneix de forma mensual, formada per 12 persones vinculades a la ciutat de diferents àmbits, que marquen la pauta del model de ciutat.

• Una darrera qüestió: considera prou articulada l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en relació amb Manresa?

“Les comunicacions per transport públic són lentes i la freqüència és molt baixa”

La relació de Manresa amb l’AMB és d’un flux d’anada més que no de rebuda. Però el problema principal són les comunicacions, ja que des de Manresa a Barcelona es triga una hora i mitja en tren, el mateix que es trigava fa 125 anys. Les comunicacions per transport públic són lentes i la freqüència és molt baixa. La reivindicació en la millora del tren és històrica, però hi ha un impediment tècnic, caldria fer un túnel per a poder incrementar la freqüència, però no ha estat mai una prioritat estatal i no s’ha aconseguit una millora substancial de les comunicacions.

El transport privat també és lent i costós: la via gratuïta, que és la C-55, ha reduït la velocitat a 80 km/h per a evitar accidents, i la via de pagament resulta molt costosa per als usuaris. Els darrers anys s’ha començat a obrir un debat per a oferir descomptes als veïns i veïnes de la zona i així poder millorar la mobilitat. Gràcies al suport de la Generalitat s’està avançant molt en aquesta direcció.